“Los caballeros de la
mesa redonda”
Tot just arribar a classe, em
vaig sorprendre. La classe estava desorganitzada, les cadires havien passat a
estar en rotllana i no seguint fileres com estem acostumats fins ara... Aquest
fet em va fer plantejar quina era la manera més adient d’organitzar una classe.
Martí, el nostre professor de planificació, va destacar que d’aquesta manera
ens podríem veure les cares tots plegats. També, ens va explicar en que
consistiria la classe y com seriem avaluats.
Vam fer una mini presentació de
la nostra persona, dient el nostre nom, explicant el perquè hem escollit el
grau i
repassant la nostra experiència amb nens.
Com a primera activitat, se’ns va
repartir un full amb diferents preguntes, vam haver de buscar dins del grup
persones que coincidissin en diferents aspectes com nosaltres, aficions, trets
comuns, manera de fer les coses... Una bona manera de trencar el gel i conèixer
amb més profunditat als companys.
Des del començament tothom
buscava el seu semblant assegut a les cadires, fet que em va fer pensar la
falta d’iniciativa dins de l’aula, penso que estem massa cohibits a les aules,
fins que el professor ens va convidar a aixecar-nos, parlar entre nosaltres i
trobar allò que estàvem buscant.
En aquesta sessió vam aprendre un
mètode per iniciar una primera classe, imprescindible alhora de començar el
curs tant en el present com en el futur quan haguem de ser nosaltres qui
convidem a aixecar-se als nostres alumnes.
En finalitzar la primera sessió,
Martí es va acomiadar de manera original. Mai, en la meva vida acadèmica, havien
acabat una classe amb un conte. Em va agradar molt la idea i em va fer pensar
que potser trencar amb l’acomiada que estan acostumats els nens a rebre a l’escola
seria una bona manera de cridar l’atenció dels nens que porti a la meva classe
en un futur.
Hi va haver un temps en què no
existia en tot el món un animal tan intel·ligent com l’aranya Yaví. Era sàvia,
prudent i molt espavilada. Però no en tenia prou. La Yaví estava preocupada
perquè els altres animals es tornaven cada cop més intel·ligents. Sobretot,
estava gelosa dels humans, ja que sabia que molt aviat serien tan savis com
ella.
Així que, la Yaví va tenir una
idea: faria servir la seva gran intel·ligència per acaparar tota la saviesa del
món. Aquesta aranya tan llesta va fabricar un sac màgic sense fons. D’un a un,
es va anar apropant a tots els animals i les persones. Sense que se
n’adonessin, n’absorbia tots els coneixements i enginy i ho guardava al sac.
Quan va acabar, el sac s’havia tornat realment molt pesat i costava de
transportar.
.jpg)
Aleshores la Yaví va tenir una
altra idea brillant: amagaria el sac amb tota la saviesa del món en el tronc de
l’arbre més alt que coneixia. L’aranya va subjectar el sac amb dues de les
seves potetes i va començar a enfilar-se per l’arbre amb les altres sis que li
quedaven. Però, el sac pesava massa i la Yaví a penes podia avançar. Un colom,
en veure-la patir, li va aconsellar:
–Aranya, per què no et poses el sac a l’esquena? Així et serà molt més fàcil
pujar a l’arbre...
La Yaví es va quedar astorada: el
colom tenia raó. I aleshores es va començar a sentir molt avergonyida. Ella
creia que posseïa tota la saviesa del món, però un simple colom havia demostrat
que era més intel·ligent que ella. Molt trista, l’aranya va deixar caure el
sac. En xocar contra terra, el sac es va trencar i tota la intel·ligència va
volar pels aires i es va anar dipositant per cada racó i per cada criatura de
la Terra.
I des d’aquell dia, i fins avui,
no hi ha ningú que no sàpiga res ni tampoc hi ha ningú que ho sàpiga tot...
Conte explicat, conte acabat.
